Microrrelatos , reflexiones y poemas
El pueblo
Visitabas cada año aquel pueblo, veías el mar. Como si se anunciara el último adiós; adiós a la señora Carme del quiosco, adiós a Tomás del bar, adiós a los viejos amores, adiós y bienvenida ciudad. Una nueva etapa comenzaba. El pueblo habitaba en tu memoria, sesgada por los días que pasaban. Solo veías el mar a lo lejos de tus notas en papel sobre el pueblo
Cosas que pienso...
Un día te levantas y sientes luz, luz en un día anónimo. Parece que la enfermedad haya sucumbido. Brilla por su ausencia de síntomas y te sientes libre. Un día vuelves a vivir. No es navidad, ni las luces de la calle, ni la mayor fiesta del mundo nocturno… No, un día eres libre de todo aquello, y vives pese al miedo a volver a caer, y vives pese la mochila cargada… a veces , puedes ser feliz, sin rencores, sin esa pesada melancolía que a veces parece dulce. Vives libre del sufrimiento y amas.
Els coloms
Una història: un home que parlava amb un colom. Un senyor gran a una terrassa al Sol, un colom se li apropa a la taula del costat. Sembla que busqui molles o sobres del menjar dels primers clients. L’home està avorrit potser, està emocionat, és sensible a la seva realitat… Comença a parlar-li. Li preguntà que com està, que què busca…
Colom, colometa…
I em transporta al personatge principal de la plaça del Diamant La Colometa. I a la seva plaça al barri de Gràcia, i a les festes de Gràcia a l’estiu; els seus carrers adornats. La gent que passem per allà, els concerts…
I els coloms als estius de la meva infantesa, a Calella de la Costa. La meva mare portava trossos de pa sec perque jo els hi donés. Aquest record em fa pensar com llavors, els coloms em donaven tendresa.
Laura Jareño
